OP9 - destiny / Miki Matsuhashi


destí
Ja no és com sempre,
què és el que no paro de cercar? 
Fins m'he avesat a mentir, com si els teus ulls veiés.
Comença un nou segle,
ara tot deixa de ser tan clar. 
M'odio per no poder ni plorar sola almenys.

Retorno al dolor de creure-hi,
l'estotjo al fons del pit.
Ara el que davant tenim
és el camí que vam triar tots dos.

Em penso que aquest és el meu destí:
més enllà de la foscor que no té fi,
un demà que ningú no ha vist mai allí m'espera.

Oh yeah, tu no te'n vagis, és el teu destí:
mentre jo avanço pel meu camí.
De cop ben dins et sento: ets al meu cor.