Les cent portes
L'alba d'un món nou ja treu el cap,
p'rò sembla ser que encara té vergonya i li costa.
Ja ningú pot aturar aquest primer pas.
Ara allarga la mà al que es desplega just davant dels teus ulls:
no és una paret; cent portes que se'ns obren!
Amb el cor ple de valor, el teu amor i esperança,
mantindré sempre l'anhel d'un futur que enlluerni.
Passi el que passi, no perdem el somriure mai.
Anem-hi sense cap por, obrim la propera porta
i mai que ens desanimem, la llum de la veritat
el cor ens emplenarà tot quan les cent portes obrim.
Ara unim les forces per badar totes les portes,
apleguem-ne tota la llum, sense perdre la via,
adrecem-nos als somnis de les cent portes enllà.
