Amb la blanca neu
El finestral d'aquella llar s’ha ataronjat,
i sento com riuen de cor tots els de dins.
Al costat d'aquell parc, pel camí tornant,
tu em vas jurar que feliç em faries.
tu em vas jurar que feliç em faries.
Amb la blanca neu, sento dintre meu l'espina dels records.
Aquesta tristor mai se n'anirà, per més temps que s'escoli.
Amb la blanca neu, mai no oblidaré el que em vas jurar fer;
cada cop que prenc alè, em poso a pensar en tu.
cada cop que prenc alè, em poso a pensar en tu.
