Sempre pel teu amor
Quan a la nit sembli que en passa alguna,
has de resar una preguera i cloure tots dos ulls.
En una nit que es fonia la lluna,
jo vaig arribar a néixer, així ho deia la mama tot sovint.
Llavors em va semblar que s'ensorrava tot, 5
vaig veure que el futur de tots era esquinçat.
Va, ara descalcem-nos, de terra embrutem-nos,
l'arc iris passem-nos, engrapem el cel sencer.
l'arc iris passem-nos, engrapem el cel sencer.
Prego, estrenyent la creu del meu pit al matí;
quan l'esperança cap a tu tota es decanta a la nit.
Un embolcall de llum resplendent a poc a poc t'envolta pertot, 10
jo sempre hi seré, sempre pel teu amor.
