Després d'haver somiat
Sempre que arriba l'alba, em poso a pensar en tu,
només de ser al teu costat, jo ja era ben feliç.
Amb la por que el temps passés massa ràpid vaig rompre a plorar,
per com canvien els cors de tota la gent.
Si t'estàs de desitjar, no t'hauràs de lamentar;
no puc evitar sentir aquest anhel,
sigui quin sigui el demà que m'esperi en endavant.
Després d'haver somiat, veig fins a quin punt t'has allunyat.
Tot el que sento s'afanya a córrer a la babalà.
Oblidant-nos de tots els plors, per aquest camí on plouen flors
vull avançar amb tu, de bracet caminant.
