Ben bé com aquell corrent del riu on la neu que cau es fon
A dins la teva llar, no sé molt bé per què,
deixo d'adonar-me que a fora la freda pluja va caient incessant a bots i barrals.
Quan soc al teu costat, sempre em passa el mateix:
tots els neguits i les angoixes que m'aclaparen, tot ho puc oblidar per un sol instant.
Els dies tan plens de misteris que tenyits de vermell i negre ningú no resol, 5
penso enfrontar-m'hi amb el cor ben ferm, tal com ara | el sento jo.
Ben bé com aquell corrent del riu on la neu que cau es fon,
ara ja no sé res del cert, cal que em resigni a com és aquest món.
Ben bé com la fulla seca a l'aigua sembla enfonsar-se, però va surant,
trobo que totes les coses que t'envolten només que són incerteses preocupants. 10
_______________________________
V10. "Preo-cupant" sense hiat.
