El lalalà del vent
Et sento a prop, en la brisa marina,
és ben bé com si tots dos ens fonguéssim en les ones d'argent plegats.
Faig un desig: que el temps just ara s'aturi.
La ciutat cada cop sembla més i més lluny.
Mai no et deixaré anar, ja m'he decidit per tu.
Just en aquell instant (tan resplendent) vam albirar un futur (hi arribarem),
ara junts hi creurem (de tot cor l'encalçaré) amb el lalalà del vent.
Aquell neguit que vaig sentir (m'aclaparà) per amagar els plors de l'ahir (cara al demà),
ara ja el puc considerar (només un record llunyà) amb el lalalà del vent.
