El primer estiu sense tu
Sol ser dur llevar-se quan és d'hora | al matí,
Sol ser dur llevar-se quan és d'hora | al matí,
p'rò mal que ensopegui, provo de viure sempre amb alegria.
No tinguem por d'anar al darrere dels nostres distants somnis,
ens entendrem per més lluny que ens separin, tu i jo.
Amb massa força brilla aquest primer estiu sense tu: 5
els gestos teus, la teva veu tot m'embolcallen dolçament,
però, per molt que ho provi, no puc expressar-ho a ningú.
Quan ja es fa fosc, el cor se'm fon amb el sol ara evanescent.
Ahh, jo no puc evitar pas d'enyorar els temps passats que ja no tornaran.
