Reviu
No tinc cap sortida, la tempesta es desferma
amb l'esclat del que m'omple, mentre agafo el telèfon.
Ho vull, p'rò domina't, ja sé que no val la pena;
gairebé sense solta se m'ha escapat de dir-te adeu.
gairebé sense solta se m'ha escapat de dir-te adeu.
He de sortir d'aquest garbuix,
ara no puc pas perdre el cap, no ho permetré,
ara no puc pas perdre el cap, no ho permetré,
encara que jo t'arribi | a | estimar tant.
De sobte tot s'ha enllaçat a dintre del meu cor,
et vull tenir al costat, ho crido ben fort.
Cada nit aquests dubtes em turmenten, però jo
molt clar la puc sentir: estima'm sempre, només a mi.
Puc sentir la teva veu: ara el camí reprèn i reviu.
He de sortir volant d'aquí,
ara no puc pas perdre el cap, no ho permetré,
ara no puc pas perdre el cap, no ho permetré,
encara que jo t'arribi | a | estimar tant.
La porta a un lloc llunyà, va bé si soc jo
qui l'obrirà? Ho crido ben fort.
Cada nit amb tot el cor combato aquesta angoixa.
Molt clar la puc sentir: estima'm sempre, només a mi.
Puc sentir la teva veu: ara el camí reprèn i reviu.
