OP20 - Namida no Yesterday / GARNET CROW


Ploradissa de l'ahir
Ploradissa de l'ahir, la brisa de l'estiu:
recordo temps llunyans d'estiuada fugaç.
Quan interrompis tots els teus somieigs,
just en despertar, llavors el temps de nou correrà.

Arriba el matí i cada cop que veig com la gent s'aplega pels carrers,
gairebé és com si pogués desfer la meva tristor.
No calen paraules per aquest sentiment,
és clar, perquè ningú no el sap pas amagar.
Si notéssim la tendresa poruga entre els dos,
potser per fi així estaríem a prop.

Ploradissa de l'ahir, la brisa de l'estiu:
recordo temps llunyans d'estiuada fugaç.
L'enyor que passo ben lliure em fa sentir,
mirant com els ocells planen sobre la mar.
P'rò veig que te'n vas, digues, on aniràs?
Jo no t'aturaré, no paris, ves on hagis de ser.
Quan interrompis tots els teus somieigs,
just en despertar, llavors el temps de nou correrà.