RESPOSTA
Al davant la silueta es va torçant,
quan m'hi͜ acosto s'aparta, reculant.
Enmig del silenci després del ruixat,
cada cop que respiro se'm trasbalsa de nou aquest glaçat cor.
La vista aguso, p'rò mai no n'hi ha prou;
no ho puc comprendre amb els cinc sentits.
Tothora em turmenta aquell instant en què | em canviïn els planys.
Abans de vèncer els límits del que vaig traçar enllà de la meva imaginació,
he d'afrontar expectatives que arriben fins la desesperació.
Per més que cridi els somnis traçats, tots els sentiments perduts,
per més que arreu trenqui la veu, mai no la puc fer arribar a ningú.
L'alterós i vague gratacel, de la postimatge el revers,
de ferides està cobert, p'rò del seu peu avanço.
En dono prova | amb força nova: l'impuls de solcar el cel,
p'rò em pesen tant, sense descans, totes les expectatives.
Ni que͜ ho volgués, no hi tornaré; fins i tot aquest mal tan esgotador
s'acabarà convertint en una força més gran,
amb la resposta que sempre tenia en aquestes mans.
