OP49 - Barairo no Jinsei / Mai Kuraki


La vida en rosa
Sempre ve de gust la festa,
l'instant que tothom més espera.
Alguns a conversar s'entesten,
l'emoció de cop s'adelera.

De vegades vull fugir p'rò͜ en mi creuré,
sé puc tirar endavant i començar a viure.

Sola, sola estic però jo
de tot cor lluitaré.
Veient que el meu somni apareix tot borrós,
ploro, ploro, ploro, ploro
només que em puc posar a plorar.
No que encara, no s'acaba; altre cop somriuré, 
fins i tot quan ja no podrà servir de res.
No vull, no vull, no vull, no vull
deixar mai d'abraçar aquest present.
Trobaré amb tu (el sentit) d'haver viscut fins ara (de néixer), 
sense penediments (som-hi els dos) si anem junts, ningú ens para: 
una vida en rosa plegats.

Altre cop, torna-hi,
fins i tot quan ja no podrà servir de res.
No vull, no vull, no vull, no vull
deixar mai d'abraçar aquest present.
Trobaré amb tu (el sentit) d'haver viscut fins ara (de néixer),
sense penediments (som-hi els dos) si anem junts, ningú ens para:
una vida en rosa plegats.