Amor d'Ahir
És frustrant, però suposo que no puc deixar de pensar en tu.
Malgrat que t'arribi | a estimar tant, com és que part de mi no vol plorar?
Qui em pot dir qui soc jo, què és el que soc realment?
És hora de cercar el meu autèntic jo.
L'amor sempre͜ acaba sent misteri tendre i punyent.
Amor d'ahir, adeu amor:
davant de la meva feblesa i solitud,
ara ja no en penso fugir més, d'ales em serviran;
d'aquí mateix, m'envolaré ben amunt.
Amor d'ahir, adeu als plors:
que, de vides, només una en tenim.
Des del passat cap a aquell cel alçaré sense témer el vol
(i et diré de lluny estant:)
ets qui m'estimo.
