La Nostra Busca dels Segons
Quan vaig néixer per primer cop vaig sentir la teva amable tendror en aquest món,
però no sé per què també | em desvetlla un cert sentiment d'enyor.
És ben bé com si la meva vida marfosa, com sense bateria,
de cop i volta tota s'omplís de colors.
Sí que és ben estrany, sí que és ben estrany...
Al tic-tac de cada segon, les nostres vides es van enregistrant,
no perdem el temps que se'ns fon posant tot d'excuses que enlloc aniran.
Mentre la meva part d'amor no perdi, el misteri es resoldrà.
Mentre la meva part d'amor no perdi, la foscor tota es fondrà.
Mentre la meva part d'amor no perdi, sempre, sempre...
