L'exprés del Vent Diví
Ah, entre la calitja el meu braç estès comença a tremolejar.
(Les quatre al litoral)
Ah, el neguit i el deler tots es barregen,
mentre les ones balendregen.
El futur ve abans, molt abans de trencar el segell
p'rò ara és incomplet, com vist per l'espiell.
«Encara et costa avançar; és hora que arrenquis a córrer.»
La teva (la teva) veu va dir-me | i llavors tot va començar.
Comptem fins a tres i som-hi junts,
tant se val si hi | anem amb els ulls clucs.
Posem-hi ardor als somnis!
L'exprés del Vent Diví arriba, capaç de dissipar tota la foscor,
val més que hi pugis!
Tant pels desitjos, com pel futur junts,
serà millor que els deixem en l'ambigüitat
i tampoc cal fixar-nos en com planar:
segur, segur que així tots dos podrem volar més temps.
