Aquest món sencer ara es tornarà dels teus colors
No em diguis que ja has deixat córrer allò
d'anar-te'n ben lluny de viatge tot sol?
d'anar-te'n ben lluny de viatge tot sol?
Tal com crec que bé t'havia dit,
no passa res, ningú no te'n culparà.
no passa res, ningú no te'n culparà.
Cadascú és un nus de fils infinits.
Dies en què no fas res de bo,
dies en què et toca ser el perdedor...
dies en què et toca ser el perdedor...
mira bé enrere i veuràs pertot arreu
les llavors que menen al passat dins teu.
les llavors que menen al passat dins teu.
Potser les dissorts que vas afrontant
només són malsons vells que fas revifar.
Aa aquest món sencer
ara es tornarà dels teus colors,
de vegades com de mel,
de vegades fins i tot cruels.
Tria͜ amb cura el que hagis de dir,
amb braó emprèn el camí:
sempre que tu prens coratge hi ha algú que et mira de ben a prop.
