Línia del Temps
Abans que me'n pogués adonar m'havia engolit i deixat enrere la indeturable onada del temps incessant,
ningú no semblava ni tan sols molestar-se a mirar-me quan em tenien al davant.
Amb els ulls fits a terra no deixava de cercar i recercar pertot arreu les moltes coses que havia perdut
després que aquella onada de cop sobte vingués i tot s'ho emportés ben i ben lluny.
Si | en caminar, mires tan sols com va la línia del temps, 5
has de pensar que et perdràs coses que fins i tot davant dels ulls tens.
No puc canviar tot sol el món, ningú no ho podria abastar,
i és per això que el que faré
és cantar fins que la veu se m'arribi a esdernegar.
Pot ser que ens perdem, tan capficats sols en la línia del temps 10
i malgrat tot, mai no trobem la raó per viure contents.
Ningú no sap com fer arribar paraules a qui és lluny d'aquí,
i és per això que el que faré
és cantar fins que la veu se m'arribi a pansir.
_______________________________
V7. M'he adonat que aquí "canviar" seria bisíl·lab, com a excepció a la manera de tractar els hiats. Altrament, si es fa la separació, tampoc crec que quedi pas malament. V9. Noteu que a "fins que la veu" el cantant va molt de pressa.
