Home de pluja
Tot d'un cop va començar la pluja per tancar la primavera.
Apressat per la ciutat, quan en un racó vaig trobar-te:
«La pluja... que t'agrada? Compartim tots dos un sol paraigua,
ningú se n'adonarà, caminem sempre així, ben arrambats.»
A la plujosa ciutat, va ser on et vaig trobar;
a la plujosa ciutat, va ser on no et vaig veure ja.
Et vull retrobar i no sé on anar, pluja que als meus ulls es comença a escolar.
Et vull recordar i no puc tornar al dia llunyà dels meus records.
Esperant dempeus, amarant-me tot, en aquell racó de ciutat, el meu cor
encara continua cercant-te a tu.
