Ara vull que ens retrobem...
Cada cop que | em truca algú,
se'm trasbalsa d'un plegat el cor,
però quan a la trucada responc,
el qui parla mai no ets tu.
se'm trasbalsa d'un plegat el cor,
però quan a la trucada responc,
el qui parla mai no ets tu.
Ara qui sap del món on pares, qui sap què deus fer-hi allà;
si | els meus precs arriben a déu, demano que sols altra vegada...
Vull que ens retrobem, tu i jo, vull que ens retrobem,
encara ara tinc el cor tot tenyit dels teus vius colors (i vull abraçar-te).
Sento un mal punyent: si ja no podré mai més veure't,
que la blanca neu que va caient em tenyeixi el cor novament.
