El sol ponent d'avui és tan trist com alhora ben bonic
Per més temps que perdi esperant en aquest cafè,
aquí no vindrà mai cap cambrer amable a demanar-me què vull,
perquè diuen que és d'autoservei.
Tant la ciutat com el nostre país
han viscut indefensos a la mercè del temps passant.
El sol ponent d'avui és tan trist com alhora ben bonic;
amb disset anys érem tots tan clars i sincers.
Has sortit del no-res... au digues, com has arribat aquí?
I de pas, digue'ns cap a on haurem d'anar d'avui endavant.
