Melodia dels teus ulls
Veia la ciutat, alçant la vista, sota una pluja primaveral
que deixava moll el sender per on camines sovint.
El que ahir vas dir-me va ben colpir-me, com una espina se'm va clavar;
al capdavall és veritat que͜ encara no sé res.
Sempre que sincer siguis amb el que sents i el que penses, 5
pots confiar que no estaràs sol.
Un insegur demà
plegats ens trobarà,
em vull assegurar que caminem mirant junts el mateix horitzó;
a poc a poc, prou sé que hi arribarem. 10
_______________________________
v9. Al final d'aquest vers he optat per afegir-hi una síl·laba, però crec que així és més fluït.
