Pelegrí
Un esbart de mil pètals que voletegen a cavall del vent,
com si fossin papallones roses, travessant camins van rabents.
Conec bé tot allò d'abans, p'rò aquells temps ja no tornaran.
En xiuxiuejar, dissimulant, paraules qualssevol,
tu em vas allargar la mà i la meva vas estrènyer ben fort.
Entre les voltes de la vida, et trobaré un dia.
El corrent del temps em pren i em va arrossegant.
No deixis de mirar endavant mai, no perdis la fe mai,
pensa que el futur sempre acabarà canviant.
