OP40 - WE GO / BREAKERZ

Som-hi

Alça't! Ara ens hem de reunir.

Alerta! Segueix la llum que ens guiarà el camí
fins a l'indret promès, sirena de començaments.

Dins l'inexpugnable | immens laberint,

no puc desxifrar la contrasenya jo tot sol.

Ara faré sonar la melodia dels precs:

si tu ets a la vora, sé que puc volar.

Si poguéssim sempre abraçar d'altres els més fràgils sentiments, 

ja mai no ens hauríem de deixar | anar la mà. 

Si | és el que ens alliberarà, d'altres sentirem els cors propers.

Més enllà d'aquell cel tan distant,

pel meu somni, pel teu somni, som-hi!

Si et pogués arribar a confessar el que m'omple el cor tot a vessar,

prestaria jurament de no deixar-te mai. 

Si neix escalfor dels cors lligats, no dubto que junts hi farem cap:

més enllà de l'arc de Sant Martí, 

pel meu somni, pel teu somni, som-hi!
pel seu somni, per tot somni, som-hi!

ED49 - Kimi e no Uso / VALSHE

Mentida per a tu

No sé pas fins a quin punt puc continuar així,

feia veure que no me n'he͜ adonat.

Si algun dia igualment tot s'havia d'ensulsir,

aquest en deu ser un altre resultat.

Em pregunto si de debò podré continuar sent jo 

en un món en què només faltessis tu. 

Ara serà quan t'hauré de mentir,

l'única mentida que a tu et penso dir:

«Ja no caldrà que m'esperis més temps».

Per molt que sàpiga que no͜ és el que em diu el cor,

ni tampoc el més gentil.

ED48 - Muteki na Heart / Mai Kuraki

Cor sense rival

Abans que me n'adonés, vaig perdre la via, 

allò de "jo estic bé" era tot mentida.

Però n'he tingut prou: ja no vull més excuses,

millor que deixem que els cors dansin lliurement.

Dins de cadascun, al fons del pit, hi he encès una flama, però 

em sap greu, sense voler hi he fet un sospir, a aquest pas s'apagaran del tot.

Cor sense rival, fem un bon enrenou!

Va, respecta't a tu mateix, allibera't!

Si realment pogués ser jo mateixa, la part somiada de mi tornaria. 

Cor sense igual, ara despertarem;

no cal que tinguem por de res, revifarem!

Després d'haver tret totes les llàgrimes, a mi, que tampoc tinc rival, i al futur... salut!

ED47 - RAIN MAN / AKIHIDE

Home de pluja

Tot d'un cop va començar la pluja per tancar la primavera.

Apressat per la ciutat, quan en un racó vaig trobar-te:

«La pluja... que t'agrada? Compartim tots dos un sol paraigua,

ningú se n'adonarà, caminem sempre així, ben arrambats.»

A la plujosa ciutat, va ser on et vaig trobar; 

a la plujosa ciutat, va ser on no et vaig veure ja.

Et vull retrobar i no sé on anar, pluja que als meus ulls es comença a escolar.

Et vull recordar i no puc tornar al dia llunyà dels meus records.

Esperant dempeus, amarant-me tot, en aquell racó de ciutat, el meu cor 

encara continua cercant-te a tu.

ED46 - Ima Aitakute... / DAIGO

Ara vull que ens retrobem...

Cada cop que | em truca algú,
se'm trasbalsa d'un plegat el cor,
però quan a la trucada responc,
el qui parla mai no ets tu. 

Ara qui sap del món on pares, qui sap què deus fer-hi allà;

si | els meus precs arriben a déu, demano que sols altra vegada...

Vull que ens retrobem, tu i jo, vull que ens retrobem,

encara ara tinc el cor tot tenyit dels teus vius colors (i vull abraçar-te).

Sento un mal punyent: si ja no podré mai més veure't,

que la blanca neu que va caient em tenyeixi el cor novament.

ED45 - Kimi no Egao ga Nani Yori mo Suki Datta / Chicago Poodle

Cap altra cosa al món més m'agradava que tu somrient

Cap altra cosa al món més m'agradava que tu somrient,

quan tan de gust rèiem junts pel mateix;

al moment més inesperat, començo a pensar en tot el que ens uneix.

Sempre vaig ser massa primmirat i sobri,
ara ja ho veig i n'estic penedit,

m'hauria d'haver | esforçat més pel somni
que tu i jo junts vam compartir.

Enguany la tardor serà sense tu,

al festival em creuré més jove que ahir.

Com els pètals que van dansant enlaire, així reies tu;

més que hagués volgut sentir-te.

Tot i que fa un cel serè, una pluja freda m'enaigua | els ulls.

Cap altra cosa al món més m'agradava que tu somrient:

ningú no pot viure pas tot sol.

Vull restar sempre a l'indret

on tu retornis; t'hi esperaré.

ED44 - Hitomi no Melody / BOYFRIEND

Melodia dels teus ulls

Veia la ciutat, alçant la vista, sota una pluja primaveral

que deixava moll el sender per on camines sovint.

El que ahir vas dir-me va ben colpir-me, com una espina se'm va clavar;

al capdavall és veritat que͜ encara no sé res.

Sempre que sincer siguis amb el que sents i el que penses, 5

pots confiar que no estaràs sol.

Un insegur demà

plegats ens trobarà,

em vull assegurar que caminem mirant junts el mateix horitzó;

a poc a poc, prou sé que hi arribarem. 10

_______________________________

 v9. Al final d'aquest vers he optat per afegir-hi una síl·laba, però crec que així és més fluït.