OP45 - Lie, Lie, Lie / Maki Ohguro


Mentider
Menti, menti, mentider,
digues, digues per, per què.
si m'has de mentir, almenys fes-ho dolçament,
perquè la v'ritat ja és cosa massa dolorosa i punyent oh. 

Menti, menti, mentider,
qui sap, qui sap si potser
tractant-se de tu, m'hi ho jugaria tot,
per acabar entabanant la part més lògica de mi.

Prou sé que en començar, m'havia del tot errat
sobre el que era l'amor candorós, estava
embolcallada de llum, temorosa de foscor,
com si estrella de cine fos.

És cert, a | aquest pas, enmig d'aquest món de ficció, 
bon punt resolgués l'enigma, ja no | hauria d'encalçar-te més.
Quin avorriment, si tot sortís exactament com està previst!

Menti, menti, mentider,
digues, digues per, per què.
A mi tant me fa si͜ em vens amb falsedats.
Etiquetes de comentaris: , ,

OP47 - Countdown / NormCore

Compte enrere
Només van caldre uns instants
per esguerrar el futur.
Veig que el moment es va acostant,
el dilema és aquí a prop aa

Ja no ho aguanto, 5
he poder tallar aquesta corda; 
trobo que l'ensopiment és feixuc
tant que sols pot acabar amb un sotrac.

L'argument avança just davant meu 
vers la conclusió: 10
sento que em crida el final del compte enrere més crucial.
Mai no triaria per res del món
un futur en què no hi fossis,
al jo d'aquí a un segon: per favor, fes la resposta.

L'argument avança just davant meu 15
vers la conclusió:
sento que em crida el final del compte enrere més crucial.
Mai no triaria per res del món
un futur en què no hi fossis,
al jo d'aquí a un segon: per favor, fes la resposta. 20

_______________________________
V11/17. "Cru-cial", sense hiat.  
Etiquetes de comentaris: ,

OP44 - Ikusen no Meikyuu de Ikusen no Nazo wo Toite / BREAKERZ


En mils de laberints, milers de misteris resoldré
En mils de laberints, milers de misteris resoldré
i quan pugui tornar al meu jo vertader,
t'ho revelaré tot d'aquest secret que ara amago.

Veig com tu sempre alces els ulls,
mirant el cel i sembles tan sola, 5
tot i que jo et faci costat, mentre vaig comptant
els cops que tanques els ulls. 

P'rò en pregona foscor se'ns acosta un perill,
cada cop més imminent.
La cinta de Möbius va lliscant sense fi 10
i no en podem escapar, la resposta on deu parar?

En mils de laberints, milers de misteris resoldré,
tot i ser tan a prop, sento lluny el teu cor,
al teu costat del tot no puc ser. 
No sé pas fins quan serà així, 15
p'rò, per més incert que sigui el futur
mentre cerco arreu l'eixida que no es veu,
no deixaré de córrer per tu.

Per molt que perdi el camí,
sé que al capdavall et trobaré 20
i quan pugui tornar al meu jo vertader,
t'ho revelaré tot de com de debò em sento.

_______________________________
V10: em rendeixo i aquí és "Mö-bius" amb diftong. 
Etiquetes de comentaris: , ,

OP46 - Everything OK!! / Cellchrome


Tot anirà bé!!
Amunt, els ulls obre bé,
sortim corrents a fora abans que se n'adoni ningú.
Els qui fan més mullader,
quan s'adormen, per fi ho deixen tot en quietud.

Domina els carrers tots plens de problemes,
ves a fer miques els sospirs i l'enrenou,
acosta't als vianants arran d'esquena,
avança el rellotge i aleshores... 
(s.a.t.u.r.d.a.y. Go! Go!)
a comptar!
(s.a.t.u.r.d.a.y.)
Trenca el mal dia!

Tot anirà bé, la mà et donaré,
i ens posarem a córrer junts,
sense separar-nos més, direm adeu a la ciutat,
cap a un demà nou.
Tot anirà bé, mentre no ens perdem,
anem tan lluny com puguem.
Ara de tot cor cridem: jo el que vull és la v'ritat!

Per més que hi insistim, no ens caldrà parlar;
la resposta no és aquí,
només podem anar endavant.
(s.a.t.u.r.d.a.y. Go! Go!)
(s.a.t.u.r.d.a.y.)
Trenca el mal dia!

Tot anirà bé, mentre no ens perdem,
anem tan lluny com puguem.
Ara de tot cor cridem: jo el que vull és la v'ritat.
Etiquetes de comentaris: , ,

OP48 - Timeline / dps


Línia del Temps
Abans que me'n pogués adonar m'havia engolit i deixat enrere la indeturable onada del temps incessant,
ningú no semblava ni tan sols molestar-se a mirar-me quan em tenien al davant.

Amb els ulls fits a terra no deixava de cercar i recercar pertot arreu les moltes coses que havia perdut 
després que aquella onada de cop sobte vingués i tot s'ho emportés ben i ben lluny.

Si | en caminar, mires tan sols com va la línia del temps,  5
has de pensar que et perdràs coses que fins i tot davant dels ulls tens.
No puc canviar tot sol el món, ningú no ho podria abastar,
i és per això que el que faré 
és cantar fins que la veu se m'arribi a esdernegar.

Pot ser que ens perdem, tan capficats sols en la línia del temps 10
i malgrat tot, mai no trobem la raó per viure contents.
Ningú no sap com fer arribar paraules a qui és lluny d'aquí,
i és per això que el que faré
és cantar fins que la veu se m'arribi a pansir.

_______________________________
V7. M'he adonat que aquí "canviar" seria bisíl·lab, com a excepció a la manera de tractar els hiats. Altrament, si es fa la separació, tampoc crec que quedi pas malament. V9. Noteu que a "fins que la veu" el cantant va molt de pressa. 
Etiquetes de comentaris: ,

OP43 - Sekai wa Anata no Iro ni Naru / B'z


Aquest món sencer ara es tornarà dels teus colors
No em diguis que ja has deixat córrer allò
d'anar-te'n ben lluny de viatge tot sol?
Tal com crec que bé t'havia dit,
no passa res, ningú no te'n culparà.
Cadascú és un nus de fils infinits.

Dies en què no fas res de bo,
dies en què et toca ser el perdedor...
mira bé enrere i veuràs pertot arreu
les llavors que menen al passat dins teu. 

Potser les dissorts que vas afrontant
només són malsons vells que fas revifar. 

Aa aquest món sencer
ara es tornarà dels teus colors, 
de vegades com de mel,
de vegades fins i tot cruels.

Tria͜ amb cura el que hagis de dir, 
amb braó emprèn el camí:
sempre que tu prens coratge hi ha algú que et mira de ben a prop.
Etiquetes de comentaris: , ,

OP42 - Hane / Koshi Inaba


Plomes
El vent tan sec i fred em punxa com si una agulla fos,
entre aquest aire que estarrufa, comença primavera.
Les plomes d'unes noves ales ara són prou crescudes,
mentre miro el cel fosc encara, surto de tots els dubtes.

El moment que oblidis que el temps ho cura tot,
no dubto pas que te n'adonaràs,
ja veuràs que és evident però també vull dir-t'ho:

tot depèn de com alçaràs el vol;
no deixis que ningú ho faci en lloc teu.
Si et penses que el món que els teus ulls emmirallen
és l'únic que hi ha,
cerca't amb el vent un lloc diferent; 
arreu tindràs coses que no sabies.

Aquests sentiments tan estranys de basarda i | avorriment
tots encaixaran, tu has de dir quan, 
així que un per un superats els tinguis.
No temis, que jo no penso oblidar-te mai.
No penso oblidar-te mai.
Etiquetes de comentaris: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)