ED55 - Togetsukyou ~Kimi Omou~ / Mai Kuraki


Pont de Togetsu ~En tu penso~
Rere teu, una parella s'abraça amb passió,
deixo anar els pensaments al vent sense color.
L'escalfor de la teva mà encara avui...
prou: que ara s'aturi el temps.

Sí, per més dies que passin, 5
jo ja no oblidaré tot el que em vas dir.
Quan et vull trobar, mai no ens trobem.
Quan et vull trobar, mai no ens trobem.
És angoixant tot i tan punyent.

Al damunt del pont de Togetsu tot de carmesí, 10
desitjo que el dia em guiï el pas,
que ara el corrent del riu s'emporti͜ els meus precs lluny d'aquí.
Sovint en tu penso,
sovint en tu penso:
el meu cor serà a prop d'allà on siguis tu. 15

ED54 - Yume Monogatari / BREAKERZ


Història d'ensomni
Si és al teu costat, desitjo que junts sempre caminem
avançant, mentre els nostres somnis contemplem.

Tu t'imagines d'aquí a deu anys en el futur?
Qui sap el que farem tots dos aleshores...

Podré sortir del laberint
dels meus ensomnis, i a tu et trobaré 
a l'eixida, somrient?

Si és al teu costat, desitjo que junts sempre caminem
avançant, mentre els nostres somnis contemplem.

Encara ara soc enmig del somni
i l'encalçaré, i l'encalçaré fins la fi del món,
adreçant-me a paisatges que ni sé on són.
Aquest és el meu gran desig: tu | i jo per sempre.

ED53 - YESTERDAY LOVE / Mai Kuraki


Amor d'Ahir
És frustrant, però suposo que no puc deixar de pensar en tu.
Malgrat que t'arribi | a estimar tant, com és que part de mi no vol plorar?

Qui em pot dir qui soc jo, què és el que soc realment?
És hora de cercar el meu autèntic jo.
L'amor sempre͜ acaba sent misteri tendre i punyent.

Amor d'ahir, adeu amor:
davant de la meva feblesa i solitud,
ara ja no en penso fugir més, d'ales em serviran;
d'aquí mateix, m'envolaré ben amunt.

Amor d'ahir, adeu als plors: 
que, de vides, només una en tenim.
Des del passat cap a aquell cel alçaré sense témer el vol
(i et diré de lluny estant:)
ets qui m'estimo.

ED52 - SAWAGE☆LIFE / Mai Kuraki


Viu el Renou!
Ah la realitat és tan plena d'amargors
que no m'estranya gens que acabem tots rondinant.
Demà ve el cap de setmana, fem un darrer esforç;
ara el que cal és treballar | i tirar endavant.

Algun dia les ales estendré i volaré lluny d'aquí,
o això és el que em deia | en somnis tot sovint.
P'rò l'amor que he trobat no͜ és com el meu ideal;
ah cada dia͜ és tan decebedor.

Viu el renou, dissabte nit!
No hi ha coses tristes un diumenge al matí.
Viu el renou, dissabte nit!
Deixa't anar i vine a la festa, que demà ja és diumenge.

Viu el erra, e, ena, o, u. Viu el erra, e, ena, o, u.
Viu el erra, e, ena, o, u. Viu el erra, e, ena, o, u.

Viu el renou, dissabte nit!
No hi ha coses tristes un diumenge al matí.
Viu el renou, dissabte nit!
Deixa't anar i vine a la festa, que demà ja és diumenge.

ED51 - Futari no Byoushin / Takuto


La Nostra Busca dels Segons
Quan vaig néixer per primer cop vaig sentir la teva amable tendror en aquest món,
però no sé per què també | em desvetlla un cert sentiment d'enyor.
És ben bé com si la meva vida marfosa, com sense bateria,
de cop i volta tota s'omplís de colors.

Sí que és ben estrany, sí que és ben estrany... 

Al tic-tac de cada segon, les nostres vides es van enregistrant,
no perdem el temps que se'ns fon posant tot d'excuses que enlloc aniran.

Mentre la meva part d'amor no perdi, el misteri es resoldrà.
Mentre la meva part d'amor no perdi, la foscor tota es fondrà.
Mentre la meva part d'amor no perdi, sempre, sempre...

OP50 - ANSWER / Only this time (Takuto × Miyakawa-kun)


RESPOSTA
Al davant la silueta es va torçant,
quan m'hi͜ acosto s'aparta, reculant.
Enmig del silenci després del ruixat,
cada cop que respiro se'm trasbalsa de nou aquest glaçat cor.

La vista aguso, p'rò mai no n'hi ha prou; 
no ho puc comprendre amb els cinc sentits.
Tothora em turmenta aquell instant en què | em canviïn els planys.

Abans de vèncer els límits del que vaig traçar enllà de la meva imaginació,
he d'afrontar expectatives que arriben fins la desesperació.

Per més que cridi els somnis traçats, tots els sentiments perduts, 
per més que arreu trenqui la veu, mai no la puc fer arribar a ningú.

L'alterós i vague gratacel, de la postimatge el revers, 
de ferides està cobert, p'rò del seu peu avanço.

En dono prova | amb força nova: l'impuls de solcar el cel, 
p'rò em pesen tant, sense descans, totes les expectatives.

Ni que͜ ho volgués, no hi tornaré; fins i tot aquest mal tan esgotador
s'acabarà convertint en una força més gran,
amb la resposta que sempre tenia en aquestes mans.

OP49 - Barairo no Jinsei / Mai Kuraki


La vida en rosa
Sempre ve de gust la festa,
l'instant que tothom més espera.
Alguns a conversar s'entesten,
l'emoció de cop s'adelera.

De vegades vull fugir p'rò͜ en mi creuré,
sé puc tirar endavant i començar a viure.

Sola, sola estic però jo
de tot cor lluitaré.
Veient que el meu somni apareix tot borrós,
ploro, ploro, ploro, ploro
només que em puc posar a plorar.
No que encara, no s'acaba; altre cop somriuré, 
fins i tot quan ja no podrà servir de res.
No vull, no vull, no vull, no vull
deixar mai d'abraçar aquest present.
Trobaré amb tu (el sentit) d'haver viscut fins ara (de néixer), 
sense penediments (som-hi els dos) si anem junts, ningú ens para: 
una vida en rosa plegats.

Altre cop, torna-hi,
fins i tot quan ja no podrà servir de res.
No vull, no vull, no vull, no vull
deixar mai d'abraçar aquest present.
Trobaré amb tu (el sentit) d'haver viscut fins ara (de néixer),
sense penediments (som-hi els dos) si anem junts, ningú ens para:
una vida en rosa plegats.