OP41 - Nazo / La PomPon

Misteri

En aquest món maldaré per obtenir l'amor que de tu anhelo.

Un record de llums dansant en la nit que no oblidaré,

ahh, mentre aquest misteri es resol.

Tu tot aquest temps, i d'això no en tinc cap dubte,

m'has considerat simplement una amiga més; 5

encara ara ho fas.

Em poso a plorar i no ho puc aturar.

Et vull mostrar exclusivament

com sento que ho tinc tot a perdre.

Sols vull que t'adonis del mal que em fa el cor, ni que sigui una mica,
p'rò per més que senti aquest dolor, al final sempre acabo dubtant.

En aquest món maldaré per obtenir l'amor que de tu anhelo.
Un record de llums dansant en la nit que no oblidaré,
ahh, mentre aquest misteri es resol.

_______________________________

Vaig assajar una traducció d'aquesta cançó sense pretensions mètriques aquí.

ED50 - Unmei no Roulette Mawashite / La PomPon

Tot fent girar la ruleta del destí

Tot fent girar la ruleta del destí,

sempre jo t'he mirat de ben a prop.

Com pot ser que, sent tan feliç,

malgrat que ara em senti així,

sovint quan observo l'horitzó, m'agafa la tristor? 5

És com si em veiés en el passat, aquell temps tan i tan llunyà,

me'n fa l'efecte.

Tot fent girar la ruleta del destí,

rumio i recerco totes les claus d'aquest misteri.

Tu ets la persona del destí que | he de complir, 10

sempre jo t'he mirat de ben a prop.

OP40 - WE GO / BREAKERZ

Som-hi

Alça't! Ara ens hem de reunir.

Alerta! Segueix la llum que ens guiarà el camí
fins a l'indret promès, sirena de començaments.

Dins l'inexpugnable | immens laberint,

no puc desxifrar la contrasenya jo tot sol.

Ara faré sonar la melodia dels precs:

si tu ets a la vora, sé que puc volar.

Si poguéssim sempre abraçar d'altres els més fràgils sentiments, 

ja mai no ens hauríem de deixar | anar la mà. 

Si | és el que ens alliberarà, d'altres sentirem els cors propers.

Més enllà d'aquell cel tan distant,

pel meu somni, pel teu somni, som-hi!

Si et pogués arribar a confessar el que m'omple el cor tot a vessar,

prestaria jurament de no deixar-te mai. 

Si neix escalfor dels cors lligats, no dubto que junts hi farem cap:

més enllà de l'arc de Sant Martí, 

pel meu somni, pel teu somni, som-hi!
pel seu somni, per tot somni, som-hi!

ED49 - Kimi e no Uso / VALSHE

Mentida per a tu

No sé pas fins a quin punt puc continuar així,

feia veure que no me n'he͜ adonat.

Si algun dia igualment tot s'havia d'ensulsir,

aquest en deu ser un altre resultat.

Em pregunto si de debò podré continuar sent jo 

en un món en què només faltessis tu. 

Ara serà quan t'hauré de mentir,

l'única mentida que a tu et penso dir:

«Ja no caldrà que m'esperis més temps».

Per molt que sàpiga que no͜ és el que em diu el cor,

ni tampoc el més gentil.

ED48 - Muteki na Heart / Mai Kuraki

Cor sense rival

Abans que me n'adonés, vaig perdre la via, 

allò de "jo estic bé" era tot mentida.

Però n'he tingut prou: ja no vull més excuses,

millor que deixem que els cors dansin lliurement.

Dins de cadascun, al fons del pit, hi he encès una flama, però 

em sap greu, sense voler hi he fet un sospir, a aquest pas s'apagaran del tot.

Cor sense rival, fem un bon enrenou!

Va, respecta't a tu mateix, allibera't!

Si realment pogués ser jo mateixa, la part somiada de mi tornaria. 

Cor sense igual, ara despertarem;

no cal que tinguem por de res, revifarem!

Després d'haver tret totes les llàgrimes, a mi, que tampoc tinc rival, i al futur... salut!

ED47 - RAIN MAN / AKIHIDE

Home de pluja

Tot d'un cop va començar la pluja per tancar la primavera.

Apressat per la ciutat, quan en un racó vaig trobar-te:

«La pluja... que t'agrada? Compartim tots dos un sol paraigua,

ningú se n'adonarà, caminem sempre així, ben arrambats.»

A la plujosa ciutat, va ser on et vaig trobar; 

a la plujosa ciutat, va ser on no et vaig veure ja.

Et vull retrobar i no sé on anar, pluja que als meus ulls es comença a escolar.

Et vull recordar i no puc tornar al dia llunyà dels meus records.

Esperant dempeus, amarant-me tot, en aquell racó de ciutat, el meu cor 

encara continua cercant-te a tu.

ED46 - Ima Aitakute... / DAIGO

Ara vull que ens retrobem...

Cada cop que | em truca algú,
se'm trasbalsa d'un plegat el cor,
però quan a la trucada responc,
el qui parla mai no ets tu. 

Ara qui sap del món on pares, qui sap què deus fer-hi allà;

si | els meus precs arriben a déu, demano que sols altra vegada...

Vull que ens retrobem, tu i jo, vull que ens retrobem,

encara ara tinc el cor tot tenyit dels teus vius colors (i vull abraçar-te).

Sento un mal punyent: si ja no podré mai més veure't,

que la blanca neu que va caient em tenyeixi el cor novament.