ED66 - Karappo no Kokoro / SARD UNDERGROUND

El meu cor buit
Un amor amarg com el cafè, un record que ara desapareix,
tot ple de misteris tu m'amares de dolçor: el món sembla canviar.

Tots els meus grans misteris i secrets davant de tu queden al descobert;
entre les rialles s'amunteguen els petons que ens fem com si fos un joc.

El meu cor buit només vol que ara algú el recarregui plenament
i sap que tu em faràs costat omplint-me cada dia d'un preciós amor.
La pluja sense fi arreu es fa sentir p'rò en el ruixat,
la teva | enaiguada veu m'impregna tota de passió.

OP55 - SLEEPLESS / B'z

Insomne
Mentre dorms vaig sentint com respires, p'rò jo de bat a bat els ulls obro.
Aviat el termini m'expira per reprendre el que he deixat a mitges.
Els llums de la ciutat tots s'apaguen, la gent només que vaga perduda,
«qui en té la culpa?», molts preguntaven; tanta cerca i no el trobaran.

Demà m'hi poso segur, avui no em va bé,
ara me'n vaig a voltar lluny amb cotxe.

Dia rere l'altre passo la nit en blanc,
no sé pas si mai arribaré a parar a algun lloc.
Només penso a no apartar-me gens del teu flanc
a poc a poc tot esperant el matí.

Que tinguis tranquil·litat si ets al meu costat.
La gent tota a manats s'aboca a les ofertes,
els qui sense rumb caminen els veuen venir:
torrent que els ha d'engolir.

Mentre no fem que dir bestieses, el forat rialler que ens separa
més amples té les ales esteses, només que hi pensi és angoixant.

Dia rere l'altre passo la nit en blanc,
no sé pas si mai arribaré a parar a algun lloc.
Només penso a no apartar-me gens del teu flanc
a poc a poc tot esperant el matí.

ED65 - SWEET MOONLIGHT / BREAKERZ

Dolç clar lunar
Il·luminats per la llum de la lluna t'ronja
que el cel nocturn omple tot sencer,
contemplem plegats el mateix cel: dolç clar lunar.

Faig tot per resoldre aquest enigma estrany,
p'rò no puc pas, per més que premi el botó (nou joc).
Vaig cap on et trobes quan sento el teu plany:
per més que hi corri, no hi arribo mai.

Mirant amunt, el teu amorós perfil
és preciós (sent dolor) mentre jo (no hi soc):
encara que ara estiguem a prop, és llunyà.

Il·luminats per la llum de la lluna t'ronja
que el cel nocturn omple tot sencer,
contemplem plegats el mateix clar de lluna.

Aquell petó que fa poc em vas fer a la galta,
aquell moment que no oblidaré,
ara als llavis te'l vull retornar: dolç clar lunar.
 

OP54 - YURA YURA / WANDS

Vaiverejant
A la meva, tot vaiverejant on em porti el vent,
camino sense cap pensament,
igual que fan els núvols que van surant allà dalt al cel.

Els sorolls venen i van, tot aquest enrenou cos i cor em trasbalsa.
Una angoixa que es fa gran quan aquesta ciutat
sembla com si m'empresoni entre els seus ciments.
Doneu a aquest pobre cor trist alguns primers auxilis:
els moments que junts vam passar sense temors.

A la meva, tot vaiverejant on em porti el vent,
camino sense cap pensament,
igual que fan els núvols que van surant allà dalt al cel.

Per al desesper, llàgrimes que van sense rumb,
les frases enginyoses de ben poc em serviran.
Sense haver-nos de dir res, tu i jo, sempre a prop, avancem braç a braç. 
Només em cal ser al teu costat,
només et cal ser al meu costat.

ED64 - Veronica / Mai Kuraki

 Verònica
Verònica, tu no perdis res pel camí.
Verònica, tu no deixis mai de florir.

Per més lluny que estiguem en aquest moment,
per més fort que et colpeixin la pluja, el vent,
no perdis l'esplendor,
oh, Verònica meva. 

Tant de bo pogués fer que tornés
una cosa tan sols,
el teu somriure dolç.  

Temps, a tu t'adreço tots els precs:
reescriu el buit que hi ha
entre els cors separats.

No necessito cap amor així;
conèixe't millor és el meu únic desig.

Verònica, a l'estiu vaig poder florir,
Verònica, perquè tu estaves amb mi.

No deixaré de creure-hi en tot moment,
sempre m'aferraré a aquest sentiment.
No perdis l'esplendor, oh, Verònica meva.

OP53 - Zero kara Hajimete / Mai Kuraki

Partim des de zero 

Amb aquest sentiment que ens amoïna tant

no podem avançar com si res passés.

Cada dia i nit

tot es repeteix sense més.

 

Aquests maldecaps que et turmenten tu deixa'ls estar:

un futur tot nou se't mostrarà.

No temis, obre't pas per entremig les escletxes.

 

3, 2, 1...

Ara partim des de zero per arribar

algun dia͜ a ser més forts del que no ho hem estat mai.

Vull ser la primera͜ a veure com aquest món canvia.

Amunt!

Ara des de zero partim i aleshores

tu i jo ens aixecarem.

Pels mil relats...

 

Ara partim des de zero per arribar

algun dia͜ a ser més forts del que no ho hem estat mai.

Vull ser la primera͜ a veure com aquest món canvia.

Amunt!

Ara des de zero partim i aleshores

tu i jo ens aixecarem.

Pels mil relats... l'enhorabona a tots!

ED63 - Reboot / Airi Miyakawa

 

 Refer

El moment que et fa un bot el cor,

o sigui quan et ve per dir que què és l’amor.

Et trobes als confins on s’acaba el seny 

i la fatiga encara més pesant fort t’empeny.

 

Ara un desig i un altre, mai t’afarta, què penses fer?

 

Que no, tu no gemegues, és v'ritat, 

ja veig que no gemegues, tot calmat.

Ha estat un malentès des de la solitud,

potser sí que es fa estrany ara estar amb tu.

 

Que no, que jo no ploro, és v'ritat,

ja veus que jo no ploro, m’he calmat.

Un futur diferent, també un tu diferent...

potser sí que en el fons no els he deixat mai d'esperar.

 

Tu troba amor del bo i pren-lo sense por,

no passa res si no ve pas de mi.

 

Ni l’ordre ni el que han de dir no m’importen un bri,

ara tu atrapa’l, t’has de decidir.