OP54 - YURA YURA / WANDS

Vaiverejant
A la meva, tot vaiverejant on em porti el vent,
camino sense cap pensament,
igual que fan els núvols que van surant allà dalt al cel.

Els sorolls venen i van, tot aquest enrenou cos i cor em trasbalsa.
Una angoixa que es fa gran quan aquesta ciutat
sembla com si m'empresoni entre els seus ciments.
Doneu a aquest pobre cor trist alguns primers auxilis:
els moments que junts vam passar sense temors.

A la meva, tot vaiverejant on em porti el vent,
camino sense cap pensament,
igual que fan els núvols que van surant allà dalt al cel.

Per al desesper, llàgrimes que van sense rumb,
les frases enginyoses de ben poc em serviran.
Sense haver-nos de dir res, tu i jo, sempre a prop, avancem braç a braç. 
Només em cal ser al teu costat,
només et cal ser al meu costat.

ED64 - Veronica / Mai Kuraki

 Verònica
Verònica, tu no perdis res pel camí.
Verònica, tu no deixis mai de florir.

Per més lluny que estiguem en aquest moment,
per més fort que et colpeixin la pluja, el vent,
no perdis l'esplendor,
oh, Verònica meva. 

Tant de bo pogués fer que tornés
una cosa tan sols,
el teu somriure dolç.  

Temps, a tu t'adreço tots els precs:
reescriu el buit que hi ha
entre els cors separats.

No necessito cap amor així;
conèixe't millor és el meu únic desig.

Verònica, a l'estiu vaig poder florir,
Verònica, perquè tu estaves amb mi.

No deixaré de creure-hi en tot moment,
sempre m'aferraré a aquest sentiment.
No perdis l'esplendor, oh, Verònica meva.

OP53 - Zero kara Hajimete / Mai Kuraki

Partim des de zero 

Amb aquest sentiment que ens amoïna tant

no podem avançar com si res passés.

Cada dia i nit

tot es repeteix sense més.

 

Aquests maldecaps que et turmenten tu deixa'ls estar:

un futur tot nou se't mostrarà.

No temis, obre't pas per entremig les escletxes.

 

3, 2, 1...

Ara partim des de zero per arribar

algun dia͜ a ser més forts del que no ho hem estat mai.

Vull ser la primera͜ a veure com aquest món canvia.

Amunt!

Ara des de zero partim i aleshores

tu i jo ens aixecarem.

Pels mil relats...

 

Ara partim des de zero per arribar

algun dia͜ a ser més forts del que no ho hem estat mai.

Vull ser la primera͜ a veure com aquest món canvia.

Amunt!

Ara des de zero partim i aleshores

tu i jo ens aixecarem.

Pels mil relats... l'enhorabona a tots!

ED63 - Reboot / Airi Miyakawa

 

 Refer

El moment que et fa un bot el cor,

o sigui quan et ve per dir que què és l’amor.

Et trobes als confins on s’acaba el seny 

i la fatiga encara més pesant fort t’empeny.

 

Ara un desig i un altre, mai t’afarta, què penses fer?

 

Que no, tu no gemegues, és v'ritat, 

ja veig que no gemegues, tot calmat.

Ha estat un malentès des de la solitud,

potser sí que es fa estrany ara estar amb tu.

 

Que no, que jo no ploro, és v'ritat,

ja veus que jo no ploro, m’he calmat.

Un futur diferent, també un tu diferent...

potser sí que en el fons no els he deixat mai d'esperar.

 

Tu troba amor del bo i pren-lo sense por,

no passa res si no ve pas de mi.

 

Ni l’ordre ni el que han de dir no m’importen un bri,

ara tu atrapa’l, t’has de decidir.

OP52 - JUST BELIEVE YOU / all at once

  Crec en tu 

Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.

Sé que si jo crec,
si jo crec, si jo crec en tu,
per més lluny que es trobin els somnis que compartim...

Sé que si tu creus,
si tu creus, si tu creus en mi,
...a la fi ens duran al mateix camí.

No dubto que ha de ser | aquí
aquella resposta que sempre havia cercat:
quan amb tu, sols tots dos,
quan amb mi, sols tots dos,
com si fos un miracle tu i jo
ens vàrem trobar.

Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.

(Puc dir la v'ritat?
Si arribés a dir el que sento...
Que sents el meu cor?)

ED62 - Hoshiai / all at once


Units pels estels*
A totes les paraules que em vas donar
encara la resposta he de trobar,
no vull ser injust amb res de tot allò que tu sents.

Si pogués fer sentir | els pensaments
que m'omplen sense veu, 5
indecís potser, p'rò podria ser-te sincer.

Si la porta del cor s'obre, ni que sigui un sol dit,
no caldrà ja cap raó més per tots aquests pensaments.
De vegades les paraules em resulten insuficients, 
no tinc altre que lliurar-me al sol que es va ponent. 10

La besllum del capvespre ateny la flor, els estels ballen la cançó,
tots dos ens quedem embadalits davant l'eternitat.
La besllum del capvespre ateny la flor, ara brilla al cel de l'horitzó
i per sempre més durarà aquest instant,
fent que el cel tot s'esclareixi. 15

_______________________________
*Hoshiai (星合) sembla fer referència directament al Tanabata, per què no té un equivalent concret però designa la trobada entre els dos enamorats (divinitats/estels); ho intento més o menys reflectir.
v9. in-su-fi-cients sense hiat.


OP51 - Makka na Lip / WANDS


Llavis Encesos
Vull amor, vull amor, tu em fas dubtar;
el truc és rude, sembla prou clar,
p'rò quina errada, caic a la trampa:
un somni que et pot dur fins l'ofec.

El teu petó | em sembla dolç
i no et puc pas deixar tota molla;
rere la͜ innocència m'amago, teva sento la metzina:
és una dolça mel que m'arriba al moll dels ossos.
No tinc pas l'expectativa que jo em pugui trencar.

Llavis encesos que m'atrapen, un gradient que em tempta;
és del tot indesxifrable la forma que tens realment.
M'he enderiat amb la llampada i ja no puc desfer-me'n,
és com tenir el cor a punt d'obrir-se.

Llavis encesos que són mentida, p'rò ja vull que m'enganyin.
Sense deixar-me els gestos més murris, vull abraçar-ho tot de tu.
De cap a peus m'enamoro; no tinc altra sortida,
de tu no puc apartar-me.
Ara només em queda embogir.

Em vaig fonent en un somni dolç
on vull restar ja per sempre més:
tot és tal com tu t'esperaves.