ED63 - Reboot / Airi Miyakawa

 

 Refer

El moment que et fa un bot el cor,

o sigui quan et ve per dir que què és l’amor.

Et trobes als confins on s’acaba el seny 

i la fatiga encara més pesant fort t’empeny.

 

Ara un desig i un altre, mai t’afarta, què penses fer?

 

Que no, tu no gemegues, és v'ritat, 

ja veig que no gemegues, tot calmat.

Ha estat un malentès des de la solitud,

potser sí que es fa estrany ara estar amb tu.

 

Que no, que jo no ploro, és v'ritat,

ja veus que jo no ploro, m’he calmat.

Un futur diferent, també un tu diferent...

potser sí que en el fons no els he deixat mai d'esperar.

 

Tu troba amor del bo i pren-lo sense por,

no passa res si no ve pas de mi.

 

Ni l’ordre ni el que han de dir no m’importen un bri,

ara tu atrapa’l, t’has de decidir.

OP52 - JUST BELIEVE YOU / all at once

  Crec en tu 

Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.

Sé que si jo crec,
si jo crec, si jo crec en tu,
per més lluny que es trobin els somnis que compartim...

Sé que si tu creus,
si tu creus, si tu creus en mi,
...a la fi ens duran al mateix camí.

No dubto que ha de ser | aquí
aquella resposta que sempre havia cercat:
quan amb tu, sols tots dos,
quan amb mi, sols tots dos,
com si fos un miracle tu i jo
ens vàrem trobar.

Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.

(Puc dir la v'ritat?
Si arribés a dir el que sento...
Que sents el meu cor?)

ED62 - Hoshiai / all at once

Units pels estels*

A totes les paraules que em vas donar

encara la resposta he de trobar,

no vull ser injust amb res de tot allò que tu sents.

Si pogués fer sentir | els pensaments

que m'omplen sense veu, 5

indecís potser, p'rò podria ser-te sincer.

Si la porta del cor s'obre, ni que sigui un sol dit,

no caldrà ja cap raó més per tots aquests pensaments.

De vegades les paraules em resulten insuficients, 

no tinc altre que lliurar-me al sol que es va ponent. 10

La besllum del capvespre ateny la flor, els estels ballen la cançó,

tots dos ens quedem embadalits davant l'eternitat.

La besllum del capvespre ateny la flor, ara brilla al cel de l'horitzó

i per sempre més durarà aquest instant,

fent que el cel tot s'esclareixi. 15

_______________________________

*Hoshiai (星合) sembla fer referència directament al Tanabata, per què no té un equivalent concret però designa la trobada entre els dos enamorats (divinitats/estels); ho intento més o menys reflectir.

v9. in-su-fi-cients sense hiat.

OP51 - Makka na Lip / WANDS

Llavis Encesos
Vull amor, vull amor, tu em fas dubtar;
el truc és rude, sembla prou clar,
p'rò quina errada, caic a la trampa:
un somni que et pot dur fins l'ofec.

El teu petó | em sembla dolç
i no et puc pas deixar tota molla;
rere la͜ innocència m'amago, teva sento la metzina:
és una dolça mel que m'arriba al moll dels ossos.
No tinc pas l'expectativa que jo em pugui trencar.

Llavis encesos que m'atrapen, un gradient que em tempta;
és del tot indesxifrable la forma que tens realment.
M'he enderiat amb la llampada i ja no puc desfer-me'n,
és com tenir el cor a punt d'obrir-se.

Llavis encesos que són mentida, p'rò ja vull que m'enganyin.
Sense deixar-me els gestos més murris, vull abraçar-ho tot de tu.
De cap a peus m'enamoro; no tinc altra sortida,
de tu no puc apartar-me.
Ara només em queda embogir.

Em vaig fonent en un somni dolç
on vull restar ja per sempre més:
tot és tal com tu t'esperaves.

ED61 - Sukoshizutsu Sukoshizutsu / SARD UNDERGROUND

Ben a poc a poc, ben a poc a poc

Com és que cada vegada que penso en tu,
a dins meu sento aquest neguit? És com si el vent bufés
contra͜ una flor que creix tota sola al prat.

Ah, avui tot sembla indicar que aquest sí que serà el darrer cop.
Quan ens hem tornat així, que l'un a l'altre ja no ens podem trobar?

Ben a poc a poc, ben a poc a poc
totes les coses amb el temps van canviant:
canvies tu i els meus voltants amb tu també,
no sé pas si culpa meva deu ser,
encara que siguis per mi algú tan preuat.

ED60 - Sissy Sky / Airi Miyakawa

Tímid Cel*

«Ja no em queda res que hi pugui fer»
deia la noia sense alè que heroïna es vantava de ser.
Qui mai desitjaria de v'ritat
un amor del tot simulat i un cor que per dins ja s'ha balmat?

«Tot anirà bé͜ a partir d'ara»,
frases irresponsables que se'ns envolen dels dits inquiets,
al cap de dos minuts s'oblidaran, mentre al cel blau la càmera apunta de dret.

Desapassionats: el dolor i l'amabilitat que tenyiren, sollaren el meu món fet de monòlegs;
escolta'm, sigues sincer, digues ben bé què sents realment.

A l'ultramarí del temps tot va fonent-se, què ens queda del món real?
Ningú no arriba | a veure les gotes que dels ulls em cauen transparents com ones.

Cada cop que provo de cridar al cel, no hi ha resposta;
amagada rere els mots, els genolls m'abraço cercant la veu que digui:
ara mateix vindré per poder-te trobar.

_______________________________

*Quant al títol, no entenc què volien dir amb "sissy" perquè sembla que, derivat de "sister", és un terme pejoratiu per designar un "home efeminat", algú tímid o covard, o fins un diminutiu de "sister"... de manera que he triat l'accepció més neutra, però no ho veig gaire clar.

Pel·lícula 9 - Natsu wo Matsu Sail no You ni / ZARD

Com una vela que frisa per l'estiu

Mira, avui bufa el vent com de costum,
la llum del sol les ones va traspassant.

Si les mans com cal estens ben amunt,
sentiràs que arribes al cel distant.

Quan veig una part de tu que no em coneix,
de cop per un segon la por em reneix;

fins a tal punt a tu t'estimo tant
que sempre m'embalo tot parlant.

Com una vela que frisa per l'estiu, 

esperant amb deler, jo tant de temps

tant de temps, tant de temps, sempre en tu | he͜ anat pensant.

A l'altre cantó del sol brillant,
molts cops he comès errors ben grans

i també hem discutit sovint, és cert, però ara 

com si fóssim un, ens hi adreçarem
perquè és allà on els somnis trobarem.

«Perdó», bé sembla que no digui més,
p'rò no em surt mai el que ve després...

el que de fet vull dir-te | és un «gràcies» de cor;
d'ara endavant t'ho penso dir molts i molts cops!

Quan al teu costat sento que ens entenem,
tot i que͜ a vegades pensem diferent,

malgrat això, els temps aclaparants
només que͜ una estoneta duraran.

Com una vela que frisa per l'estiu, 

esperant amb deler, jo tant de temps

tant de temps, tant de temps que t'he volgut abraçar.

Mentre veia sols el meu propi bé,
vaig dir sense embuts el meu parer, 

p'rò | alhora amb això he acabat fent mal a altra gent i ara

com si fóssim un ens hi adreçarem,
perquè és allà | on a tu et trobaré.

Com una vela que frisa per l'estiu, 

esperant amb deler, jo tant de temps

tant de temps, tant de temps, sempre en tu | he͜ anat pensant.

A l'altre cantó del sol brillant,
molts cops he comès errors ben grans

i també hem discutit sovint, és cert, però ara 

com si fóssim un, ens hi adreçarem
perquè és allà on els somnis trobarem.

Com una vela que frisa per l'estiu, 

esperant amb deler, jo tant de temps

tant de temps, tant de temps que t'he volgut abraçar.

Mentre veia sols el meu propi bé,
vaig dir sense embuts el meu parer, 

p'rò | alhora amb això he acabat fent mal a altra gent i ara

com si fóssim un ens hi adreçarem,
perquè és allà | on a tu et trobaré.