ED64 - Veronica / Mai Kuraki

 Verònica
Verònica, tu no perdis res pel camí.
Verònica, tu no deixis mai de florir.

Per més lluny que estiguem en aquest moment,
per més fort que et colpeixin la pluja, el vent,
no perdis l'esplendor,
oh, Verònica meva. 

Tant de bo pogués fer que tornés
una cosa tan sols,
el teu somriure dolç.  

Temps, a tu t'adreço tots els precs:
reescriu el buit que hi ha
entre els cors separats.

No necessito cap amor així;
conèixe't millor és el meu únic desig.

Verònica, a l'estiu vaig poder florir,
Verònica, perquè tu estaves amb mi.

No deixaré de creure-hi en tot moment,
sempre m'aferraré a aquest sentiment.
No perdis l'esplendor, oh, Verònica meva.