Refer
El moment que et fa un bot el cor,
o sigui quan et ve per dir que què és l’amor.
Et trobes als confins on s’acaba el seny
i la fatiga encara més pesant fort t’empeny.
Ara un desig i un altre, mai t’afarta, què penses fer?
Que no, tu no gemegues, és v'ritat,
ja veig que no gemegues, tot calmat.
Ha estat un malentès des de la solitud,
potser sí que es fa estrany ara estar amb tu.
Que no, que jo no ploro, és v'ritat,
ja veus que jo no ploro, m’he calmat.
Un futur diferent, també un tu diferent...
potser sí que en el fons no els he deixat mai d'esperar.
Tu troba amor del bo i pren-lo sense por,
no passa res si no ve pas de mi.
Ni l’ordre ni el que han de dir no m’importen un bri,
ara tu atrapa’l, t’has de decidir.
