Crec en tu
Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.
Sé que si jo crec,
si jo crec, si jo crec en tu,
per més lluny que es trobin els somnis que compartim...
Sé que si tu creus,
si tu creus, si tu creus en mi,
...a la fi ens duran al mateix camí.
No dubto que ha de ser | aquí
aquella resposta que sempre havia cercat:
quan amb tu, sols tots dos,
quan amb mi, sols tots dos,
com si fos un miracle tu i jo
ens vàrem trobar.
Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.
(Puc dir la v'ritat?
Si arribés a dir el que sento...
Que sents el meu cor?)
