Llavis Encesos
Vull amor, vull amor, tu em fas dubtar;
el truc és rude, sembla prou clar,
p'rò quina errada, caic a la trampa:
un somni que et pot dur fins l'ofec.
El teu petó | em sembla dolç
i no et puc pas deixar tota molla;
rere la͜ innocència m'amago, teva sento la metzina:
és una dolça mel que m'arriba al moll dels ossos.
No tinc pas l'expectativa que jo em pugui trencar.
Llavis encesos que m'atrapen, un gradient que em tempta;
és del tot indesxifrable la forma que tens realment.
M'he enderiat amb la llampada i ja no puc desfer-me'n,
és com tenir el cor a punt d'obrir-se.
Llavis encesos que són mentida, p'rò ja vull que m'enganyin.
Sense deixar-me els gestos més murris, vull abraçar-ho tot de tu.
De cap a peus m'enamoro; no tinc altra sortida,
de tu no puc apartar-me.
Ara només em queda embogir.
Em vaig fonent en un somni dolç
on vull restar ja per sempre més:
tot és tal com tu t'esperaves.
