OP52 - JUST BELIEVE YOU / all at once

  Crec en tu 

Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.

Sé que si jo crec,
si jo crec, si jo crec en tu,
per més lluny que es trobin els somnis que compartim...

Sé que si tu creus,
si tu creus, si tu creus en mi,
...a la fi ens duran al mateix camí.

No dubto que ha de ser | aquí
aquella resposta que sempre havia cercat:
quan amb tu, sols tots dos,
quan amb mi, sols tots dos,
com si fos un miracle tu i jo
ens vàrem trobar.

Ben dolçament, ben tendrament cauen les flors de cirerer.
Tots dos unim el cor, la ment, les paraules esgotem,
com si a aquell lloc, a aquell instant retornéssim tot d'un plegat;
la imatge que el cor em trasbalsa.

(Puc dir la v'ritat?
Si arribés a dir el que sento...
Que sents el meu cor?)

ED62 - Hoshiai / all at once

Units pels estels*

A totes les paraules que em vas donar

encara la resposta he de trobar,

no vull ser injust amb res de tot allò que tu sents.

Si pogués fer sentir | els pensaments

que m'omplen sense veu, 5

indecís potser, p'rò podria ser-te sincer.

Si la porta del cor s'obre, ni que sigui un sol dit,

no caldrà ja cap raó més per tots aquests pensaments.

De vegades les paraules em resulten insuficients, 

no tinc altre que lliurar-me al sol que es va ponent. 10

La besllum del capvespre ateny la flor, els estels ballen la cançó,

tots dos ens quedem embadalits davant l'eternitat.

La besllum del capvespre ateny la flor, ara brilla al cel de l'horitzó

i per sempre més durarà aquest instant,

fent que el cel tot s'esclareixi. 15

_______________________________

*Hoshiai (星合) sembla fer referència directament al Tanabata, per què no té un equivalent concret però designa la trobada entre els dos enamorats (divinitats/estels); ho intento més o menys reflectir.

v9. in-su-fi-cients sense hiat.

OP51 - Makka na Lip / WANDS

Llavis Encesos
Vull amor, vull amor, tu em fas dubtar;
el truc és rude, sembla prou clar,
p'rò quina errada, caic a la trampa:
un somni que et pot dur fins l'ofec.

El teu petó | em sembla dolç
i no et puc pas deixar tota molla;
rere la͜ innocència m'amago, teva sento la metzina:
és una dolça mel que m'arriba al moll dels ossos.
No tinc pas l'expectativa que jo em pugui trencar.

Llavis encesos que m'atrapen, un gradient que em tempta;
és del tot indesxifrable la forma que tens realment.
M'he enderiat amb la llampada i ja no puc desfer-me'n,
és com tenir el cor a punt d'obrir-se.

Llavis encesos que són mentida, p'rò ja vull que m'enganyin.
Sense deixar-me els gestos més murris, vull abraçar-ho tot de tu.
De cap a peus m'enamoro; no tinc altra sortida,
de tu no puc apartar-me.
Ara només em queda embogir.

Em vaig fonent en un somni dolç
on vull restar ja per sempre més:
tot és tal com tu t'esperaves.

ED61 - Sukoshizutsu Sukoshizutsu / SARD UNDERGROUND

Ben a poc a poc, ben a poc a poc

Com és que cada vegada que penso en tu,
a dins meu sento aquest neguit? És com si el vent bufés
contra͜ una flor que creix tota sola al prat.

Ah, avui tot sembla indicar que aquest sí que serà el darrer cop.
Quan ens hem tornat així, que l'un a l'altre ja no ens podem trobar?

Ben a poc a poc, ben a poc a poc
totes les coses amb el temps van canviant:
canvies tu i els meus voltants amb tu també,
no sé pas si culpa meva deu ser,
encara que siguis per mi algú tan preuat.